diumenge, 31 de desembre de 2017

Sant Silvestre 2017



   Una altra cursa que faig fora del programa establert de córrer en poblacions de comarques catalanes en què encara no hi he participat. No podia defugir la gran satisfacció que m'ha donat sempre la sant Silvestre manlleuenca, És una manera esplèndida d'acomiadar l'any fent l'esport que més m'agrada i envoltat de mig miler d'atletes que comparteixen la "joie de vivre" que representa aquest esdeveniment i en aquesta data tan assenyalada. En aquesta ocasió recuperem la Carme (l'any passat no va participar perquè una tendinitis va fer perillar fins i tot la seva participació a la mitja de Granollers) però una lesió no ha permès que en Gerard pogués venir tal i com tenia planejat. 
   Després d'un breu escalfament i de saludar coneguts que ens anem trobant, em proposo acompanyar la Carme i comencem a córrer a un ritme còmode, però força viu.  El mantenim fins a l'últim moment, i fins i tot ens permetem el luxe de fer els últims metres a un ritme més elevat i que al final ens fa arribar a una mitjana de 5'05'' el km, que no està gens malament. En Joan ha anat molt per sota dels 5' sense despentinar-se!
  Excel·lent organització de l'Olímpic Manlleu. Continuen amb l'esperit d'oferir una cursa gratuïta, però sense renunciar a les últimes tecnologies, amb el control amb xip i l'enviament automàtic del temps realitzat al telèfon mòbil. Això completat amb un bon web i el seguiment que es pot fer per Facebook i Twitter de tots els esdeveniments esportius que organitza el club.
  Com ja és tradicional pugem a casa i amb un brindis ens desitgem primer de tot salut i que el 2018 ens permeti poder continuar córrer i ser una mica més feliços tots plegats.

diumenge, 17 de desembre de 2017

10k per la marató de TV3



Dia molt fred climatològicament, però molt càlid en l’esperit de tots els qui vam participar en aquesta cursa per la marató de TV3. Ambient espectacular a la plaça (i arreu de Catalunya) amb multitud d’activitats que s’organitzaven per recollir fons per lluitar contra les malalties infeccioses. Estic convençut que la Maria Mercè Marçal m’hauria permès d’afegir en el seu famós poema:

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.


Un altre do: la solidaritat de tot un país que sap anar a l’una.
Des del punt de vista esportiu he de dir que em vaig llevar amb la sensació que no seria un bon dia per córrer. Em trobava cansat i en una situació que, si en comptes de cursa hagués anat a entrenar, hauria fet la meitat de temps que faig normalment. Per això em vaig proposar de no mirar el cronòmetre i de no patir massa, i per tant, vaig anar fent. La sorpresa agradable va ser que vaig acabar el 10k en 52’, la qual cosa vol dir que vaig anar una mica per sobre dels 5’.


Ja m’he apuntat a la sant Silvestre i a veure si els compromisos familiars em permeten fer l’Entre ponts de Roda!



dissabte, 25 de novembre de 2017

5k Lleida



   Vaig estar dubtant fins a l'últim moment a l'hora de triar la cursa, o fer els 21k o els 5k. Tampoc sabia si hi podria participar perquè estàvem pendents de l'operació del pare. Finalment la data de la intervenció i el fet que tot anés bé, em va permetre inscriure-m'hi. Finalment vaig decidir córrer la distància curta perquè, de fet, feia relativament poc que havia fet la mitja marató de Mollerussa.
   Continuo amb el repte d'aconseguir participar en una cursa de cadascuna de les nostres comarques. Ara ja hi puc afegir la del Segrià:



   Sempre que puguem ho aprofitarem per sortir tot el cap de setmana, la qual cosa ens permet visitar amb calma els llocs on anem. En aquesta ocasió vam poder anar a l'exposició de les fotografies que va fer l'Agustí Centelles després del bombardeig que va patir Lleida durant la guerra civil espanyola. Imatges colpidores que et fan adonar de la barbàrie que representa qualsevol conflicte bèl·lic i que no podem oblidar de cap de les maneres, i si volem que no es repeteixin mai més:
   També molt a la vora de l'hotel hi havia una exposició al CaixaFòrum de pintura flamenca i holandesa dels sXVI i sXVII . La contemplació d'aquests quadres ens va permetre fer un viatge al passat, experiència que no ens podíem perdre:


   També vam passejar pel carrer Major i tot xafardejant en una botiga d'objectes de disseny, vam veure que s'hi exhibien obres d'una il·lustradora lleidatana (Glòria Vidal Vidal) que em van cridar molt l'atenció pel caràcter naïf i oníric que tenien:


    Diumenge arriba el vessant esportiu del cap de setmana. Ambient gèlid però assolellat i rècord de participació segons l'animador de la cursa. Molt bona organització i quan faltaven uns quinze minuts per al tret de sortida em vaig fer la foto de rigor abans de fer un bon escalfament:


   Em col·loco al calaix de sub 27'30'', no vull patir, però després de mig quilòmetre de seguida m'adono que anant lleugerament per sota dels 5' em sento còmode.



 Malgrat que realment fem 4,8km estic content del temps que he fet i, sobretot, de la sensació de gaudir molt de la cursa:







   Deixo enrere l'ambient fantàstic que es respira amb els atletes que estan a punt de començar la mitja marató i aprofito que és d'hora per fer una visita a la Seu Vella. Testimoni arquitectònic bellíssim de la importància de Lleida en el passat medieval:


   Rematem aquest esplèndid cap de setmana anant a fer unes tapetes al parador de la capital de la Terra Ferma














diumenge, 22 d’octubre de 2017

Mitja marató de Mollerussa.



   Amb aquesta mitja marató inicio el projecte de participar en una cursa de cada comarca de Catalunya. Durant les vacances d'estiu vaig anar repassant les poblacions on havia corregut i em va sortir aquest mapa:

  És un repte bonic i estic content perquè tinc el suport de la Maria i de tota la família. Poder-hi anar el dia abans et permet passejar i badar tranquil·lament per la població i aprofitar l'oportunitat de fer alguna visita interessant. Ens vam adonar que en Josep Maria Pujol ens oferia poder visitar la seva col·lecció de rajola hidràulica. Empresari considerat com el mestre de mestres d'aquesta activitat industrial que té un marcat i indiscutible vessant artístic:  

De tota manera, la primera cosa que ens va cridar l'atenció quan vam arribar a la capital del Pla d'Urgell va ser el niu de cigonyes que corona l'església de Mollerussa:

  

   Per tal de no haver de córrer l'endemà, em vaig arribar al pavelló a buscar el dorsal. Així vaig poder  començar a respirar l'ambient d'esport que embolcalla sempre aquests esdeveniments:

   
    Diumenge al matí vaig anar al punt de sortida tot passejant tranquil·lament des de l'hotel al pavelló municipal d'esports. A les 10 vam començar a córrer acompanyats en els 5 primers quilòmetres pels atletes que feien aquesta distància, més de 1000 participants entre tots plegats. Com sempre em vaig situar al darrera de tot, amb la intenció d'acabar la mitja marató al voltant de les 2 hores i utilitzant el mètode Galloway, que em permet administrar molt racionalment les forces per poder acabar la cursa en bones condicions físiques.


   Com que em vaig adonar que anava prou bé, a partir del km 17 em vaig deixar anar i vaig arribar a la meta molt lleugeret i avançant uns quants corredors. Això sempre em dóna una sensació de satisfacció enorme encara que la marca sigui igualment modestíssima.

   Després de recollir l'obsequi, vaig refer el 1,5km que em separava de la zona esportiva a l'hotel, i la meva sorpresa va ser quan vaig entrar a l'habitació i  m'esperava un petit detallet que ens oferia l'establiment als participants de la cursa: 

   Una bona dutxa i un bon dinar van ser la cloenda d'aquest excel·lent cap de setmana que em permet acolorir una altra comarca:






   







dimarts, 30 de maig de 2017

Cursa Parets del Vallès.10km


   En Joan volia fer una travessa de 45km  pel Montseny. Jo no m'hi veia amb cor. Porto un 2017 amb una marató i 3 mitges  i el cos em demana repòs. La meva contraoferta són dues curses de petita i mitjana distància a la Garrotxa i a l'Empordà. En Gerard té ganes també de fer alguna cosa i ens proposa una cursa a Parets del Vallès amb un percentatge molt elevat de recorregut per camí rural, i així ho tindria més avinent. No ens hi pensem pas gaire i així podrem fer finalment una cursa junts! Entre els viatges d'en Joan i la preparació meva de la marató, no havia pas tingut gaires oportunitats de compartir una cursa amb ells, tot i que reconec que m'hauria agradat fer el complet i que la Carme també hagués vingut.
Passo a buscar en Joan i ens trobem amb en Gerard quan arribem a la pista d'atletisme del club vallesenc. 

   Escalfem una mica i ens adonem de seguida que farà molta calor. Comencem la cursa i em proposo gaudir-ne tant com pugui i no patir massa. M'havia pensat que el recorregut seria força planer, i més si tenim en compte el que diu el poeta sobre aquesta comarca:


En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".



   Però de seguida m'adono que aquests turonets ens faran suar de valent la cansalada.  Demano a un atleta si ens esperen gaire tobogans, i ens informa que n'hi ha un de força dur cap al km 5. I efectivament, així és, i no tinc cap mania a caminar una mica. Veig que en Gerard va més o menys al meu ritme i em proposo acabar la cursa amb ell. El paisatge és realment molt bonic.  Ens vam endinsar a l'espai rural protegit de Gallecs i vam poder imaginar-nos com havia de ser el Vallès d'abans de la industrialització:

   Si haguéssim fet la mitja marató ens hauria permès recórrer bona part d'aquest lloc, però no me'n penedeixo gens, perquè la temperatura ja va fer que fos tot plegat prou dur. No em vaig saber estar de demanar a uns excursionistes com es deia aquest magnífic mas fortificat que vam trobar ja encarant la tornada cap a Parets:
   És la torre de Malla. I em va venir de seguida al cap el nostre municipi osonenc de Malla. Busco què diu mestre Coromines d'aquest topònim i ens diu que vol dir "lloc situat al mig". Efectivament Malla es troba al bell mig de la Plana de Vic, i aquest mas probablement també té aquest significat adequat a l'indret on es troba ubicat.
   Fem de baixada els últims quilòmetres i veiem que en Joan, que ens ha hagut d'esperar 10' ben bons, ens fa unes excel·lents fotografies.

Tenint en compte les condicions meteorològiques estic molt content del temps que hem fet tots plegats.
  Estem engrescats i ja pensem en una possible cursa nocturna que es pogués fer al juny.










diumenge, 30 d’abril de 2017

Mitja marató d'Empúries.


Com podria resumir aquesta cursa?...Despertador que m'avisa que ja és hora de llevar-se. Esmorzar que m'assegura el suficient combustible per afrontar la mitja marató sense defallir. Un cafè en un bar del poble amb corredors que també fan el mateix que jo.  Paisatge de mar: dunes, platges bellíssimes que m'acompanyen mentre em dirigeixo al punt de sortida.Un atleta popular que fa molt temps que conec i que em va motivar a sortir a córrer pels carrers de Manlleu, i que em diu que farà la mitja marató en 2 hores com jo, i no m'ho crec, penso que la farà amb força minuts menys. Contacte de les meves mans amb la muralla mil·lenària de les ruïnes gregues. Presència d'un corredor que fa els 21k descalç després d'admirar-ne un altre que les fa amb unes sandàlies minimalistes. Vent que bufa sovint de cara i que dificulta seguir un ritme més o menys constant. El meu Galloway tradicional que fa que els últims 4km siguin els més ràpids de tots 21 acompanyat d'un corredor que deu tenir més de 60 anys i que m'encoratja a seguir així fins al final. Admiració cap a aquest atleta quan veig que està fent la marató al meu ritme. L'emoció sempre indescriptible de creuar la línia d'arribada sigui la distància que sigui. Arribada a l'hotel, dutxa reconfortant i passejada pel poble abans d'anar a dinar. Maratonians que encara corren i intenten assolir el somni de completar els mítics 42k.





dilluns, 27 de març de 2017

Mitja marató d'Olot.



   Feia temps que tenia al cap participar en aquesta mitja, però la preparació d'altres curses sempre m'ho impedia. Finalment ho tenia a l'abast, tot i que la recent participació a la marató de les Vies Verdes em feia témer que potser no hi arribaria del tot recuperat dels 42km. La Carme finalment també hi participa, malgrat que va ser dubte fins a l'últim moment: nevada el dia abans, manca d'entrenaments a la darrera setmana, compromisos familiars...Vaig estar molt content quan em va dir, dissabte al vespre, que s'afegia a l'aventura! El pernil de regal a tots els atletes que acabessin la cursa era força temptador i de segur que hi va contribuir!He he!
   El dia, tot i que al començament força fred, es presenta esplèndid. Ens vam trobar en Moha, que volia fer els 10k i un seu company, que es va interessar pel mètode Galloway, que va fer també els 21k. 
   Comencem la cursa i després de travessar la ciutat d'Olot, ens endinsem a la vall d'en Bas amb un paisatge primaveral amb una lluminositat espectacular. Ara em penedeixo de no haver-ne fet alguna foto, però no tenia prou ulls per gaudir-ne i me'n vaig oblidar, a vegades penso que la necessitat d'enregistrar el que veiem ens impedeix viure-ho amb la intensitat que es mereix l'ocasió. Fem les parades pertinents del mètode Galloway i fem un temps oficial d'una mica més de 2h!

 Abans d'arribar a la meta, veiem molts atletes amb un somriure d'orella a orella amb el pernil carregat a l'espatlla, i que ens animen a arribar aviat perquè s'estan acabant! He he! Estem molt contents i si res ho impedeix, hi tornaré al 2018!