dimarts, 30 de maig de 2017

Cursa Parets del Vallès.10km


   En Joan volia fer una travessa de 45km  pel Montseny. Jo no m'hi veia amb cor. Porto un 2017 amb una marató i 3 mitges  i el cos em demana repòs. La meva contraoferta són dues curses de petita i mitjana distància a la Garrotxa i a l'Empordà. En Gerard té ganes també de fer alguna cosa i ens proposa una cursa a Parets del Vallès amb un percentatge molt elevat de recorregut per camí rural, i així ho tindria més avinent. No ens hi pensem pas gaire i així podrem fer finalment una cursa junts! Entre els viatges d'en Joan i la preparació meva de la marató, no havia pas tingut gaires oportunitats de compartir una cursa amb ells, tot i que reconec que m'hauria agradat fer el complet i que la Carme també hagués vingut.
Passo a buscar en Joan i ens trobem amb en Gerard quan arribem a la pista d'atletisme del club vallesenc. 

   Escalfem una mica i ens adonem de seguida que farà molta calor. Comencem la cursa i em proposo gaudir-ne tant com pugui i no patir massa. M'havia pensat que el recorregut seria força planer, i més si tenim en compte el que diu el poeta sobre aquesta comarca:


En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".



   Però de seguida m'adono que aquests turonets ens faran suar de valent la cansalada.  Demano a un atleta si ens esperen gaire tobogans, i ens informa que n'hi ha un de força dur cap al km 5. I efectivament, així és, i no tinc cap mania a caminar una mica. Veig que en Gerard va més o menys al meu ritme i em proposo acabar la cursa amb ell. El paisatge és realment molt bonic.  Ens vam endinsar a l'espai rural protegit de Gallecs i vam poder imaginar-nos com havia de ser el Vallès d'abans de la industrialització:

   Si haguéssim fet la mitja marató ens hauria permès recórrer bona part d'aquest lloc, però no me'n penedeixo gens, perquè la temperatura ja va fer que fos tot plegat prou dur. No em vaig saber estar de demanar a uns excursionistes com es deia aquest magnífic mas fortificat que vam trobar ja encarant la tornada cap a Parets:
   És la torre de Malla. I em va venir de seguida al cap el nostre municipi osonenc de Malla. Busco què diu mestre Coromines d'aquest topònim i ens diu que vol dir "lloc situat al mig". Efectivament Malla es troba al bell mig de la Plana de Vic, i aquest mas probablement també té aquest significat adequat a l'indret on es troba ubicat.
   Fem de baixada els últims quilòmetres i veiem que en Joan, que ens ha hagut d'esperar 10' ben bons, ens fa unes excel·lents fotografies.

Tenint en compte les condicions meteorològiques estic molt content del temps que hem fet tots plegats.
  Estem engrescats i ja pensem en una possible cursa nocturna que es pogués fer al juny.










diumenge, 30 d’abril de 2017

Mitja marató d'Empúries.


Com podria resumir aquesta cursa?...Despertador que m'avisa que ja és hora de llevar-se. Esmorzar que m'assegura el suficient combustible per afrontar la mitja marató sense defallir. Un cafè en un bar del poble amb corredors que també fan el mateix que jo.  Paisatge de mar: dunes, platges bellíssimes que m'acompanyen mentre em dirigeixo al punt de sortida.Un atleta popular que fa molt temps que conec i que em va motivar a sortir a córrer pels carrers de Manlleu, i que em diu que farà la mitja marató en 2 hores com jo, i no m'ho crec, penso que la farà amb força minuts menys. Contacte de les meves mans amb la muralla mil·lenària de les ruïnes gregues. Presència d'un corredor que fa els 21k descalç després d'admirar-ne un altre que les fa amb unes sandàlies minimalistes. Vent que bufa sovint de cara i que dificulta seguir un ritme més o menys constant. El meu Galloway tradicional que fa que els últims 4km siguin els més ràpids de tots 21 acompanyat d'un corredor que deu tenir més de 60 anys i que m'encoratja a seguir així fins al final. Admiració cap a aquest atleta quan veig que està fent la marató al meu ritme. L'emoció sempre indescriptible de creuar la línia d'arribada sigui la distància que sigui. Arribada a l'hotel, dutxa reconfortant i passejada pel poble abans d'anar a dinar. Maratonians que encara corren i intenten assolir el somni de completar els mítics 42k.





dilluns, 27 de març de 2017

Mitja marató d'Olot.



   Feia temps que tenia al cap participar en aquesta mitja, però la preparació d'altres curses sempre m'ho impedia. Finalment ho tenia a l'abast, tot i que la recent participació a la marató de les Vies Verdes em feia témer que potser no hi arribaria del tot recuperat dels 42km. La Carme finalment també hi participa, malgrat que va ser dubte fins a l'últim moment: nevada el dia abans, manca d'entrenaments a la darrera setmana, compromisos familiars...Vaig estar molt content quan em va dir, dissabte al vespre, que s'afegia a l'aventura! El pernil de regal a tots els atletes que acabessin la cursa era força temptador i de segur que hi va contribuir!He he!
   El dia, tot i que al començament força fred, es presenta esplèndid. Ens vam trobar en Moha, que volia fer els 10k i un seu company, que es va interessar pel mètode Galloway, que va fer també els 21k. 
   Comencem la cursa i després de travessar la ciutat d'Olot, ens endinsem a la vall d'en Bas amb un paisatge primaveral amb una lluminositat espectacular. Ara em penedeixo de no haver-ne fet alguna foto, però no tenia prou ulls per gaudir-ne i me'n vaig oblidar, a vegades penso que la necessitat d'enregistrar el que veiem ens impedeix viure-ho amb la intensitat que es mereix l'ocasió. Fem les parades pertinents del mètode Galloway i fem un temps oficial d'una mica més de 2h!

 Abans d'arribar a la meta, veiem molts atletes amb un somriure d'orella a orella amb el pernil carregat a l'espatlla, i que ens animen a arribar aviat perquè s'estan acabant! He he! Estem molt contents i si res ho impedeix, hi tornaré al 2018!




diumenge, 19 de febrer de 2017

Marató vies verdes. Ruta del carrilet.


    Des dels seus orígens, aquesta marató em va cridar l'atenció pel seu recorregut. Sense ser de muntanya, defuig la cursa clàssica d'asfalt i s'endinsa sovint per paratges de gran interès paisatgístic, Es va seguint la ruta del carrilet Girona-Sant Feliu, però amb final  a platja d'Aro per tal de completar els 42,195 metres. En David March em va acabar de convèncer, tot i que finalment per culpa d'una lesió no l'ha poguda fer. La Carme s'hi ha apuntat també.  I en Joan, dins la seva programació d'acabar 50 mitges maratons, ha participat en els 21k...per cert, ha assolit una molt meritòria 3a posició! 
   El vídeo de promoció d'aquesta cursa encara em va fer augmentar més el desig de participar-hi:



   El fet que el recorregut sigui unidireccional: Girona-Platja d'Aro, ens ha obligat a matinar molt per poder agafar el bus que ens havia de portar al punt de sortida inicial. L'excel·lent organització i l'atenció al corredor que hem rebut en tot moment, ha fet que aquest inconvenient hagi estat oblidat ràpidament. De les 4 distàncies possibles (10k, 21k, 30k i 42 k) la marató ha estat la menys participativa amb poc més de 200 participants, 226 arribats per ser exactes.

    Ens hem proposat seguir el mètode Galloway, és a dir, córrer una milla i caminar 1 minut per tal d'assegurar que podíem acabar la cursa sense un desgast excessiu. A més a més, també hem seguit la pauta que ens va donar la prova d'esforç de no passar jo, de les 160 pulsacions i la Carme de 162.

 A partir del km 35 aproximadament, he constatat que passava d'aquest llindar i he baixat moltíssim el ritme per no forçar el motor, la qual cosa ha evitat un sofriment que hauria estat excessiu i absurd, quan el que pretenem és, per davant de tot, i malgrat la duresa inevitable de la prova, gaudir-ne tant com sigui possible. El paisatge hi ha contribuït moltíssim, així com la companyia de la Carme, amb qui he compartit moltes curses.






    Aquesta ha estat la meva desena marató. Acabar-ne qualsevol dóna una satisfacció enorme, que només els qui formem part d'aquest món poden valorar i entendre. El meu modestíssim temps no ha provocat que avui deixés d'emocionar-me una altra vegada quan he creuat la línia d'arribada.








   

   




diumenge, 5 de febrer de 2017

Mitja marató de Granollers. 2017



   La mitja marató de Granollers sempre ha estat especial per mi, la d'enguany perquè és la primera cursa que faig el 2017 i perquè, sense ni saber-ho, he finalitzat la que ha fet 10 a la capital vallesana. Va ser la de les primeres mitges que vaig fer, i l'ambient que es respira quan arribes a la Garriga o els 3km finals a Granollers m'han fet pensar en la Behobia, després d'haver pogut viure-la i gaudir el 2011. 
   Estic preparant la marató de les Vies Verdes amb la Carme (finalment en David, per culpa d'una lesió, no la podrà fer, i en Joan farà la mitja) Aquesta  tirada de 21km ens ajudarà a acabar d'arrodonir els entrenaments que hem estat fent des de fa uns quants mesos. Hem compartit els primers 10km amb en Moha, però acaba de sortir d'una lesió i molt prudentment ha alentit el ritme, mentre la Carme i jo anàvem seguint amb el que ens proposem realitzar a la marató. No cal dir, que abans de començar la cursa ja ens sentíem tots plegats uns veritables campions i no hem dubtat ni un moment a pujar al podi.

   Hem aplicat el mètode Galloway des del començament, però a les envistes de Granollers, quan faltaven 5km i ens hem adonat que anàvem molt i molt bé, hem "volat" fins a la meta amb un somriure d'orella a orella. El crono s'ha aturat a 1h58'30'', temps modestíssim, però he tornat a ser feliç com un nen, això ja no m'ho pren ningú.
 Propera fita: els 42km195m que ens separaran de Girona a Platja d'Aro per la via del carrilet. També serà la meva desena marató. Desitjo gaudir-la tant com aquesta mitja de Granollers.



   

dissabte, 31 de desembre de 2016

Sant Silvestre. Manlleu





   
És un luxe poder fer la sant Silvestre davant de casa i encara més, havent acabat, fer un brindis de comiat de l'any que finalitza.



 Llàstima que una lleu tendinitis no ha permès que la Carme hi pogués participar, així com l'Eudald, que s'està recuperant d'una malaltia, i en Martí, que no ha pogut venir. A veure si a la propera edició podem ser més colla. Amb en Joan fem un escalfament d'1,5km en un ambient tèrmic força fred, però compensat amb escreix per l'escalfor humana, perquè tornarà a ser una sant Silvestre molt participativa. Em proposo fer 25' i si és possible menys. Em sento molt bé i de seguida veig que serà possible aconseguir l'objectiu que m'he proposat sense patir gaire. Paro el cronòmetre amb poc més de 23' i, molt satisfet me'n vaig cap a casa. En Joan ha fet més bon temps que jo sense despentinar-se! Bona cursa i bona companyia...si no és això la felicitat és que no existeix.



dilluns, 26 de desembre de 2016

Entre Ponts. Roda de Ter.




  Continuem la preparació per a la marató de les Vies Verdes i el programa que seguim exigia per diumenge fer una competició de 5km. Aprofitem l'Entre Ponts i passem l'entrenament a dilluns, diada de sant Esteve. En Joan ja fa dies que va dir que hi volia participar i la Carme finalment pot venir, la malaltia d'un familiar feia dubtar-ne la seva participació. Arribem a Roda i escalfem una mica entremig d'una boira espessa que convida a no estar gaire aturats. Hem anat saludant coneguts i finalment veiem en Joan i familiars seus que participaran a la cursa. Després de la foto de rigor

   ens situem a la línia de sortida i em proposo amb la Carme seguir un ritme de 5'. Les dues pujades que hem de fer del pont, amb un desnivell molt fort ho impedeixen, però ens hi acostem força; 25'40''. Ens premiem l'esforç amb una excel·lent xocolata desfeta, i ja tenim al cap la sant Silvestre manlleuenca.