S'ha acomplert un altre somni: participar a la Behobia. Gràcies a la família Llagostera-Brugarola he pogut fer aquesta cursa que per a molts es considera una de les més maques d'Europa.Per poder aprofitar més el viatge marxem divendres amb el nou, flamant i comodíssim Opel Astra d'en Toni:
Ens mengem els km sense adonar-nos-en i parem a sopar a Lekumberri. Ambient càlid i profundament de la terra amb un sopar boníssim, de qualitat i bé de preu. No podia començar més bé el viatge.
No triguem pas gaire a arribar a l'hotel. Ens hi instal·lem i l'endemà anem al centre de Donostia a recollir pitrall i a visitarl a ciutat. La trobo acollidora i bellíssima. El temps radiant ens acompanya. Hem estat de sort!
Com que en Toni i la Carme ja coneixen el País Basc anem a dinar a un poblet mariner: Getaria. No recordo haver menjat un peix tan bo! L'euskara és present a tot arreu i es nota que la gent estima la seva terra en cada racó per on passegem.
Quan acabem i amb tota la tranquil·litat del món tornem a l'hotel. Reposem tots una mica, menys en Ferran que aprofita l'estona per avançar una mica més el treball de recerca. Després ens arribem una altra vegada al centre de Donostia i veiem l'altra cara de la ciiutat: la màgia de la nit i l'ambient de les tavernes basques ens envolta i fascina.
L'endemà ens espera la cursa. En Toni ens acompanya fins a Irun i des d'allà un servei gratuït d'autobusos ens porta fins a la sortida. L'ambient és fenomenal. Més de 20.000 a la línia de sortida, però encara va ser més impressionant veure la gent animant apassionadament durant pràcticament tots els 20km de la cursa. La calor va incrementar la duresa del recorregut, però en els punts més compromesos de la cursa, en els dos ports que s'havien de superar, la gent feia com un passadís i els crits d'ànim et feien arribar sense adonar-te'n al capdamunt de tot.No ho havíem viscut mai! Quan ho recordo encara se'm posa la pell de gallina. I l'entrada a Donostia amb la meta situada al final del Bulevard, amb la gent cridant acaloradament et feia sentir realment com un heroi. La participació catalana és sempre tan nombrosa, si no recordo malament érem uns 5000 atletes provinents del Principat, que per megafonia se'ns van dirigir en català! Només faltava això. Va ser la cirereta final de la festa esportiva.
La tornada se'ns fa planera i agradable després de l'experiència inoblidable que hem viscut.
L'endemà al Diario Vasco sortia la següent notícia:
